bonificàreu

Potser volíeu: bonificareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bu.ni.fiˈka.ɾəw/
	balear /bo.ni.fiˈka.ɾəw/, /bu.ni.fiˈka.ɾəw/
Occidental:	/bo.ni.fiˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

bonificàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bonificar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonificar.

Variants

• [2] bonifiquéssiu, bonifiquésseu, bonificàssiu, bonificàsseu