bramàreu

Potser volíeu: bramareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəˈma.ɾəw/, occidental /bɾaˈma.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

bramàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bramar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bramar.

Variants

• [2] brameguéssou, braméssiu, bramésseu, bramàssiu, bramàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·mà·reu (3)
• Anagrama: arrambeu