bramares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəˈma.ɾəs/, occidental /bɾaˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

bramares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bramar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bramar.

Variants

• [2] brameguesses, bramessis, bramesses, bramassis, bramasses

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·ma·res (3)
• Anagrames: arrambes, arrambés