bramegués

Català

Verb

bramegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bramar.

Variants

• bramessi, bramés, bramàs, bramara

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·me·gués (3)
• Anagrama: aburgesem