bramara

Potser volíeu: bramarà

Català

Verb

bramara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bramar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bramar

Variants

• [1] bramessi, bramessa, brameguessa, bramés, bramàs
• [2] bramessi, bramegués, bramés, bramàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·ma·ra (3)
• Anagrames: abramar, ambarar, arramba, arrambà