bramessa

Català

Verb

bramessa

1. (col·loquial central, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bramar.

Variants

• bramessi, brameguessa, bramés, bramàs, bramara

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·mes·sa (3)
• Anagrama: embassar