brindàreu

Potser volíeu: brindareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾinˈda.ɾəw/, occidental /bɾinˈda.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

brindàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brindar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brindar.

Variants

• [2] brindeguéssou, brindéssiu, brindésseu, brindàssiu, brindàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: brandireu, brandíreu