brollàreu

Potser volíeu: brollareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʎa.ɾəw/
	balear /bɾoˈʎa.ɾəw/, /bɾuˈʎa.ɾəw/
Occidental:	/bɾoˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

brollàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brollar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brollar.

Variants

• [2] brolléssiu, brollésseu, brollàssiu, brollàsseu