Català
Modifica

Oriental: central /bɾuˈʎa/, balear /bɾoˈʎa/, /bɾuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /bɾoˈʎa/, valencià /bɾoˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: brollà, brullà, brullar
  • Etimologia: Del gàl·lic *brogilos ‎(«brolla»), del cèltic *mrogis ‎(«límit»), per canvi semàntic del sentit de brotar o bord aplicat a líquids, segle XIII. Potser via l’occità antic brolhar. Cognat de l’occità broa ‎(«vora»), del francès breuil ‎(«bardissa») i de l’italià brolo ‎(«hort»).
  • Anagrama: borrall

VerbModifica

bro·llar intr.

  1. L’aigua, sortir impetuosament de terra, d’una font.
  2. Un líquid, sortir abundosament d’un recipient.
  3. Una planta, créixer sortint de terra.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: brollo, brolla, brollem
Vocal rizotònica: /o/

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: brollar


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /bɾoˈʎaɾ/, meridional /bɾoˈʝaɾ/
Americà: /bɾoˈʝaɾ/, austral \bɾoˈʒaɾ\

VerbModifica

bro·llar ‎(present brollo, passat brollé, futur brollaré)

  1. borbollar