Català

modifica
Oriental: central /bɾuˈʎa/
balear /bɾoˈʎa/, /bɾuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /bɾoˈʎa/
valencià /bɾoˈʎaɾ/, /bɾoˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: brollà, brullà, brullar
  • Etimologia: Del gàl·lic *brogilos («brolla»), del cèltic *mrogis («límit»), per canvi semàntic del sentit de brotar o bord aplicat a líquids, segle XIII. Potser via l’occità antic brolhar. Cognat de l’occità broa («vora»), del francès breuil («bardissa») i de l’italià brolo («hort»).

brollar intr.

  1. L’aigua, sortir impetuosament de terra, d’una font.
  2. Un líquid, sortir abundosament d’un recipient.
  3. Una planta, créixer sortint de terra.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: brollo, brolla, brollem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bro·llar (2)
  • Anagrama: borrall

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: brollar

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /bɾoˈʎaɾ/, meridional /bɾoˈʝaɾ/
Americà: /bɾoˈʝaɾ/, austral \bɾoˈʒaɾ\

brollar (present brollo, passat brollé, futur brollaré)

  1. borbollar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bro·llar (2)