Català

modifica
Oriental:  central /bɾuˈʎa/
balear /bɾoˈʎa/, /bɾuˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /bɾoˈʎa/
valencià /bɾoˈʎaɾ/, /bɾoˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: brollà, brullà, brullar
  • Etimologia: Del gàl·lic *brogilos ‎(«brolla»), del cèltic *mrogis ‎(«límit»), per canvi semàntic del sentit de brotar o bord aplicat a líquids, segle XIII. Potser via l’occità antic brolhar. Cognat de l’occità broa ‎(«vora»), del francès breuil ‎(«bardissa») i de l’italià brolo ‎(«hort»).

brollar intr.

  1. L’aigua, sortir impetuosament de terra, d’una font.
  2. Un líquid, sortir abundosament d’un recipient.
  3. Una planta, créixer sortint de terra.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: brollo, brolla, brollem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bro·llar (2)
  • Anagrama: borrall

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: brollar

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /bɾoˈʎaɾ/, meridional /bɾoˈʝaɾ/
Americà: /bɾoˈʝaɾ/, austral \bɾoˈʒaɾ\

brollar ‎(present brollo, passat brollé, futur brollaré)

  1. borbollar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bro·llar (2)