bromàrem

Potser volíeu: bromarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈma.ɾəm/
	balear /bɾoˈma.ɾəm/, /bɾuˈma.ɾəm/
Occidental:	/bɾoˈma.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

bromàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de bromar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb bromar.

Variants

• [2] broméssim, broméssem, bromàssim, bromàssem

Miscel·lània

• Anagrames: embromar, ombrarem, ombràrem