Català
Modifica

Oriental: central /bɾuˈma/, balear /bɾoˈma/, /bɾuˈma/
Occidental: nord-occidental /bɾoˈma/, valencià /bɾoˈmaɾ/, /bɾuˈmaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bromà
  • Etimologia: De broma ‎(«bromera, escuma»).
  • Etimologia: De broma ‎(«boira»).

VerbModifica

bromar trans.

  1. Treure l'escuma al brou.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: bromo, broma, bromem
Vocal rizotònica: /o/

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

bromar pron. ‎(pronominal bromar-se)

  1. esbromar-se

SinònimsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /bɾoˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: De broma ‎(«mol·lusc broma»).

VerbModifica

bromar trans. ‎(present bromo, passat bromé, futur bromaré)

  1. corcar (la broma)

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: bro·mar (2)