bromares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈma.ɾəs/
	balear /bɾoˈma.ɾəs/, /bɾuˈma.ɾəs/
Occidental:	/bɾoˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

bromares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bromar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bromar.

Variants

• [2] bromessis, bromesses, bromassis, bromasses

Miscel·lània

• Anagrames: bromar-se, emborsar, esbromar, ombrar-se, ombrares