bromares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bɾuˈma.ɾəs/, balear /bɾoˈma.ɾəs/, /bɾuˈma.ɾəs/

Occidental: nord-occidental /bɾoˈma.ɾes/, valencià /bɾoˈma.ɾes/, /bɾuˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

bromares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de bromar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bromar

Variants

• [2] bromessis, bromesses, bromassis, bromasses

Miscel·lània

• Anagrames: bromar-se, emborsar, esbromar, ombrares, ombrar-se