bromeig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bɾuˈmɛt͡ʃ/, balear /bɾoˈmət͡ʃ/, /bɾuˈmɛt͡ʃ/

Occidental: nord-occidental /bɾoˈmet͡ʃ/, valencià /bɾoˈmet͡ʃ/, /bɾuˈmet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ

Verb

bromeig

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bromejar

Variants

• bromejo, bromege, bromegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·meig (2)
• Heterograma de 7 lletres (begimor)
• Anagrames: brogíem, bromegi, bromegí, embogir, ombregi, ombregí, ombreig