brotares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈta.ɾəs/
	balear /bɾoˈta.ɾəs/, /bɾuˈta.ɾəs/
Occidental:	/bɾoˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

brotares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brotar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotar.

Variants

• [2] brotessis, brotesses, brotassis, brotasses

Miscel·lània

• Anagrames: barrotes, barrotés, brostaré, esbrotar, rebotràs, torbar-se, torbares, trobar-se, trobares