brotava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈta.βə/
	balear /bɾoˈta.və/, /bɾuˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈta.βa/
	valencià /bɾoˈta.va/, /bɾoˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

brotava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de brotar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de brotar.

Miscel·lània

• Anagrames: torbava, trobava