brotonares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾu.tuˈna.ɾəs/
	balear /bɾo.toˈna.ɾəs/, /bɾu.tuˈna.ɾəs/
Occidental:	/bɾo.toˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

brotonares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brotonar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotonar.

Variants

• [2] brotonessis, brotonesses, brotonassis, brotonasses

Miscel·lània

• Anagrames: esborronat, esbrotonar