brutege

Català

Verb

brutege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brutejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brutejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brutejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brutejar

Variants

• [1] brutejo, brutegi, bruteig
• [2] brutegi
• [3] brutegi
• [4] brutegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·te·ge (3)
• Anagrama: rebutge