rebutge

Català

Verb

rebutge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rebutjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rebutjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rebutjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rebutjar.

Miscel·lània

• Anagrama: brutege