caça

Potser volíeu: caca, caçà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.sə/, occidental /ˈka.sa/
• Rimes: -asa
• Homòfon: cassa
• Etimologia: De caçar, segle XIII.

Nom

caça f. ‎(plural caces)

1. Acció de caçar.
2. Animals que s'han caçat o que hi ha possibilitat de caçar.
3. Maniobra de guerra que fa una nau (embarcació o aeronau) perseguint una altra d'enemiga.

Sinònims

• (acció de caçar) batuda, caçada, cacera, venació

Traduccions

Acció de caçar

• Albanès: gjueti ^(sq) f.
• Alemany: Jagd ^(de) f.
• Anglès: hunt ^(en)
• Àrab: صَيْد‎ ^(ar)
• Armeni: որս ^(hy) ‎(vors)
• Búlgar: лов ^(bg) m.
• Castellà: caza ^(es)
• Coreà: 사냥 ^(ko) ‎(sanyang)
• Danès: jagt ^(da) c.
• Eslovac: lov ^(sk) m.
• Esperanto: ĉasado ^(eo)
• Estonià: jaht ^(et)
• Finès: metsästys ^(fi), jahti ^(fi)
• Francès: chasse ^(fr)
• Friülà: chace ^(fur) f.
• Gallec: caza ^(gl) f.
• Grec: κυνήγι ^(el) n. ‎(kinigi)
• Grec antic: κυνηγίς ^(grc) f. ‎(kunēgís), ᾰ̓́γρᾱ ^(grc) f. ‎(ágrā), θήρα ^(grc) f. ‎(thḗra)
• Hebreu: מצוד‎ ^(he) m.
• Hindi: शिकार ^(hi) m.
• Hongarès: vadászat ^(hu)
• Islandès: veiði ^(is) f.
• Italià: caccia ^(it)
• Japonès: 狩り ^(ja), 狩猟 ^(ja)
• Kazakh: аң аулау ^(kk) ‎(añ awlaw/ang aulau)
• Kirguís: аң ^(ky) ‎(ang)

• Kurd: nêçîr ^(ku)
• Letó: medibas ^(lv) m.
• Lituà: medžioklė ^(lt) f.
• Llatí: venatio ^(la) f., venatus ^(la) m.
• Luxemburguès: Juegd ^(lb) f.
• Macedoni: лов ^(mk) m.
• Neerlandès: jacht ^(nl) m.
• Noruec: jakt ^(no)
• Persa: شکار‎ ^(fa)
• Polonès: polowanie ^(pl) n., polowanie ^(pl) n., łów ^(pl) m.
• Portuguès: caça ^(pt) f.
• Romanès: vânătoare ^(ro) f.
• Rus: охо́та ^(ru) f. ‎(okhota)
• Sard: càssa ^(sc) f.
• Serbocroat: лов ^(sh), lov ^(sh) m.
• Suec: jakt ^(sv) c.
• Tàtar: ау ^(tt)
• Turc: av ^(tr)
• Txec: lov ^(cs) m.
• Urdú: شکار‎ ^(ur) m.
• Uzbek: ov ^(uz)
• Való: tchesse ^(wa) f.
• Vietnamita: sự săn bắn ^(vi)
• Volapük: yagön ^(vo)
• Xinès: 狩獵 ^(zh) ‎(狩猎, shòuliè)

Nom

Caça Messerschmitt Bf 109 E4

caça m. ‎(plural caces)

1. Avió militar destinat a combatre aeronaus enemigues.

Traduccions

Avió de combat

• Alemany: Jäger ^(de)
• Anglès: fighter ^(en)
• Castellà: caza ^(es)
• Francès: chasseur ^(fr)

• Gallec: caza ^(gl)
• Italià: caccia ^(it)
• Portuguès: caça ^(pt) m.

Verb

caça

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de caçar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb caçar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ça (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrama: acaç

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot