caça

Potser volíeu: caca, caçà

Català

caça f. ‎(plural caces)

Acció de caçar.
Animals que s'han caçat o que hi ha possibilitat de caçar.
Maniobra de guerra que fa una nau (embarcació o aeronau) perseguint una altra d'enemiga.

Acció de caçar

Albanès: gjueti ^(sq) f.
Alemany: Jagd ^(de) f.
Anglès: hunt ^(en)
Àrab: صَيْد‎ ^(ar)
Armeni: որս ^(hy) ‎(vors)
Búlgar: лов ^(bg) m. ‎(lov)
Castellà: caza ^(es)
Coreà: 사냥 ^(ko) ‎(sanyang)
Danès: jagt ^(da) c.
Eslovac: lov ^(sk) m.
Esperanto: ĉasado ^(eo)
Estonià: jaht ^(et)
Finès: metsästys ^(fi), jahti ^(fi)
Francès: chasse ^(fr)
Friülà: chace ^(fur) f.
Gallec: caza ^(gl) f.
Grec: κυνήγι ^(el) n. ‎(kinigi)
Grec antic: κυνηγίς ^(grc) f. ‎(kynēgís), ᾰ̓́γρᾱ ^(grc) f. ‎(ágrā), θήρα ^(grc) f. ‎(thḗra)
Hebreu: מצוד‎ ^(he) m.
Hindi: शिकार ^(hi) m.
Hongarès: vadászat ^(hu)
Islandès: veiði ^(is) f.
Italià: caccia ^(it)
Japonès: 狩り ^(ja), 狩猟 ^(ja)
Kazakh: аң аулау ^(kk) ‎(añ awlaw/ang aulau)
Kirguís: аң ^(ky) ‎(ang)
Kurd: nêçîr ^(ku)
Letó: medibas ^(lv) m.
Lituà: medžioklė ^(lt) f.
Llatí: venatio ^(la) f., venatus ^(la) m.
Luxemburguès: Juegd ^(lb) f.
Macedoni: лов ^(mk) m.
Neerlandès: jacht ^(nl) m.
Noruec: jakt ^(no)
Persa: شکار‎ ^(fa)
Polonès: polowanie ^(pl) n., polowanie ^(pl) n., łów ^(pl) m.
Portuguès: caça ^(pt) f.
Romanès: vânătoare ^(ro) f.
Rus: охо́та ^(ru) f. ‎(okhota)
Sard: càssa ^(sc) f.
Serbocroat: лов ^(sh), lov ^(sh) m.
Suec: jakt ^(sv) c.
Tàtar: ау ^(tt)
Turc: av ^(tr)
Txec: lov ^(cs) m.
Urdú: شکار‎ ^(ur) m.
Uzbek: ov ^(uz)
Való: tchesse ^(wa) f.
Vietnamita: sự săn bắn ^(vi)
Volapük: yagön ^(vo)
Xinès: 狩獵 ^(zh) ‎(狩猎, shòuliè)

Caça Messerschmitt Bf 109 E4

caça m. ‎(plural caces)

Avió de combat

caça

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de caçar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb caçar.