cabéveu

Català

Verb

cabéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de cabre.

Variants

• cabíveu, cabívou, cabíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·bé·veu (3)
• Anagrama: becàveu