cabíveu

Català

Verb

cabíveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de cabre.

Variants

• cabívou, cabéveu, cabíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·bí·veu (3)
• Heterograma de 7 lletres (abceiuv)
• Anagrama: baciveu