cabdell
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /kəbˈdeʎ/, occidental /kabˈdeʎ/
- Rimes: -eʎ
- Etimologia: Del llatí capitellum («cap petit»), segle XIV, doblet de cabdill via el castellà.
Nom
modificacabdell m. (plural cabdells)
- Bola de fil enrotllat.
- Nucli d’hortalisses amb les fulles apinyades en una bola.
- embolic
Traduccions
modificaBola de fil
Verb
modificacabdell
Variants
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: cab·dell (2)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC
Català antic
modificaNom
modificacabdell m. (plural cabdells)
- cabdell (de fil)
- «Axí foren fets los carrers apellats labarintus, qui axí subtilment heren hedifficats que negú que dins fos entrat jamés no se 'n sabia exir, si donchs no tingués en la mà un capdell de fil.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385)
- Així foren fets els carrers anomenats laberint, que eren edificats subtilment de forma que ningú qui entrés dins mai no en sabia eixir, si no tenia a mà un cabdell de fil.
- cabdill
- «Com vós haurets mester .M. hòmens, manats venir un adenantat qui amèn .X. jutges, e cada un jutge que amèn .X. cabdells, e que cada cabdell amèn .X. hòmens.» (Jaume I, Llibre de saviesa, 1385)
- Com que haureu de menester mil homes, maneu venir un avançat que meni deu jutges, i cada jutge que meni deu cabdills, i que cada cabdill meni deu homes.