callaia

Català

Verb

callaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de callar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de callar.

Variants

• [1] callavi, callava
• [2] callava

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lla·ia (3)
• Anagrames: alàlica, alcalaí