campana

Català

mostra de so

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəmˈpa.nə/, occidental /kamˈpa.na/
Rimes: -ana
Etimologia: Del llatí tardà campāna, de vasa campana ‎(«vasos de Campània»), suposadament pel bisbe Paulí de Nola que les va introduir en el ritual cristià, probablement perquè era la regió d'on provenia el bronze per fabricar-les, segle XIV.

Nom

campana f. ‎(plural campanes)

Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.

Traduccions

Afrikaans: bel ^(af), klok ^(af)
Albanès: këmbanë ^(sq) f., zile ^(sq) f.
Alemany: Glocke ^(de)
Anglès: bell ^(en)
Àrab: جَرَس‎ ^(ar) m.
Belarús: звон ^(be) m. ‎(zvon)
Bengalí: ঘণ্টা ^(bn)
Búlgar: камба́на ^(bg) f. ‎(kambana)
Castellà: campana ^(es)
Coreà: 종 ^(ko) ‎(jong)
Eslovac: zvonček ^(sk) m., zvon ^(sk) m.
Eslovè: zvon ^(sl) m.
Esperanto: sonorilo ^(eo)
Feroès: klokka ^(fo) f.
Francès: cloche ^(fr)
Friülà: cjampane ^(fur) f., champane ^(fur) f.
Gallec: campá ^(gl) f., sino ^(gl) m.
Gal·lès: cloch ^(cy) f.
Georgià: ზარი ^(ka) ‎(zari)
Grec: καμπάνα ^(el) f. ‎(kambana)
Grec antic: κώδων ^(grc) m. ‎(kṓdōn)
Hebreu: פַּעֲמוֹן‎ ^(he) m.
Hindi: घंटा ^(hi) m.
Ídix: גלאָק‎ ^(yi) m.
Irlandès: clog ^(ga)
Italià: campana ^(it)
Japonès: 鐘 ^(ja)
Llatí: campana ^(la) f.
Malai: loceng ^(ms)
Maltès: qanpiena ^(mt) f.
Maori: pere ^(mi)
Neerlandès: bel ^(nl) f.
Noruec: bjelle ^(no)
Occità: campana ^(oc) f.
Okinawès: かに ^(ryu)
Paixtu: چان‎ ^(ps) m.
Persa: زنگ ^(fa)
Polonès: dzwon ^(pl) m., dzwonek ^(pl) m.
Portuguès: sino ^(pt) m.
Romanès: clopot ^(ro) n.
Rus: звон ^(ru) m. ‎(zvon)
Sard: campana ^(sc) f.
Serbocroat: звоно ^(sh), zvono ^(sh)
Suahili: kengele ^(sw)
Suec: klocka ^(sv) c.
Tadjik: занг ^(tg)
Tagal: kampana ^(tl)
Tai: ระฆัง ^(th)
Tàtar: чаң ^(tt)
Turc: çan ^(tr)
Txec: zvon ^(cs) m.
Ucraïnès: дзвін ^(uk) m. ‎(dzvin)
Urdú: گھنٹہ‎ ^(ur) m.
Uzbek: zang ^(uz)
Való: clotche ^(wa) f., cloke ^(wa) f.
Vietnamita: chuông ^(vi)
Xinès: 鐘 ^(zh) ‎(钟, zhōng)

Miscel·lània

Síl·labes: cam·pa·na (3)
Anagrama: acampan

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
campana. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kamˈpa.na/

Americà: alt /k(a)mˈpa.na/, baix /kamˈpa.na/

Rimes: -ana
Etimologia: Del llatí campāna.

Nom

campana f. ‎(plural campanas)

campana

Derivats

Miscel·lània

Síl·labes: cam·pa·na (3)
Anagrama: acampan

Vegeu també

campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre campana

Italià

Pronúncia^ⓘ: /kamˈpaː.na/

Nom

campana f. ‎(plural campane)

campana

Miscel·lània

Síl·labes: cam·pà·na (3)

Vegeu també

campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].