Català

modifica
mostra de so
  • Pronúncia(i): oriental /kəmˈpa.nə/, occidental /kamˈpa.na/
  • Rimes: -ana
  • Etimologia: Del llatí tardà campāna, de vasa campana («vasos de Campània»), suposadament pel bisbe Paulí de Nola que les va introduir en el ritual cristià, probablement perquè era la regió d'on provenia el bronze per fabricar-les, segle XIV.

campana f. (plural campanes)

  1. Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cam·pa·na (3)
  • Anagrama: acampan

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /kamˈpa.na/
Americà: alt /k(a)mˈpa.na/, baix /kamˈpa.na/

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cam·pa·na (3)
  • Anagrama: acampan

Vegeu també

modifica
  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre campana

Italià

modifica
  • Pronúncia: /kamˈpaː.na/

campana f. (plural campane)

  1. campana

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cam·pà·na (3)

Vegeu també

modifica
  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].