Català
Modifica

 
  • Pronúncia(i): oriental /kəmˈpa.nə/, occidental /kamˈpa.na/
  • Rimes: -ana
  • Etimologia: Del llatí campāna, gentilici de la regió de Campània d'on provenia el bronze per fabricar-les, segle XIV.

NomModifica

campana f. ‎(plural campanes)

  1. Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: cam·pa·na (3)
  • Anagrama: acampan

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /kamˈpa.na/
Americà: alt /k(a)mˈpa.na/, baix /kamˈpa.na/

NomModifica

campana f. ‎(plural campanas)

  1. campana

DerivatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: cam·pa·na (3)
  • Anagrama: acampan

Vegeu tambéModifica

  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre campana


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /kamˈpaː.na/

NomModifica

campana f. ‎(plural campane)

  1. campana

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: cam·pà·na (3)

Vegeu tambéModifica

  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].