campanege

Català

Verb

campanege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de campanejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb campanejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb campanejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb campanejar

Variants

• [1] campanejo, campanegi, campaneig
• [2] campanegi
• [3] campanegi
• [4] campanegi

Miscel·lània

• Síl·labes: cam·pa·ne·ge (4)