cantimplora
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /kən.timˈpɫɔ.ɾə/ Occidental: nord-occidental /kan.timˈpɫɔ.ɾa/ valencià /kan.timˈpɫɔ.ɾa/, /kan.timˈpɫɔ.ɾɔ/
- Rimes: -ɔɾa
- Etimologia: Del català antic cantiplora («sifó, aixeta de bóta») amb repercussió de la nasal o bé per analogia amb el llatí canna impletoria («canya d'omplir»), del francès antic chantepleure («embut, conducte, sifó») o de l'occità antic cantaplora adaptat amb canvi de vocal per pèrdua de percepció de la formació composta, equivalent a canta i plora, pel soroll del líquid que s’escola, segle XV.[1]
Nom
modificacantimplora f. (plural cantimplores)
- Recipient, normalment aplanat i amb coberta tèrmica, que serveix per a portar-hi aigua fresca.
- sifó (canó corbat)
Descendents
modifica- Castellà: cantimplora
- Gallec: cantimplora
- Portuguès: cantimplora
- Italià: cantimplora
Traduccions
modificaRecipient per a l’aigua fresca
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: can·tim·plo·ra (4)
Vegeu també
modifica- ↑ Germà Colón, Estudis de filologia catalana i romànica, 1997, ISBN 9788478268337
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /kan.timˈplo.ɾa/, meridional \kaŋ.timˈplo.ɾa\
- Americà: alt /kan.t(i)mˈplo.ɾa/, baix \kaŋ.timˈplo.ɾa\, austral /kan.timˈplo.ɾa/
- Rimes: -oɾa
- Etimologia: Del català cantimplora.
Nom
modificacantimplora f. (plural cantimploras)
- (antigament) cantimplora (sifó)
- cantimplora (recipient)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: can·tim·plo·ra (4)
Vegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cantimplora
Italià
modifica- Pronúnciaⓘ: /kan.timˈplɔː.ra/
- Etimologia: Del castellà cantimplora o directament del català .
Nom
modificacantimplora f. (plural cantimplore)
- (toscà) termos
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: can·tim·plò·ra (4)
Vegeu també
modifica- Vocabolario Etimologico di Pianigiani, 1903.
- Per a més informació vegeu l'entrada al Dizionario Italiano Olivetti sobre cantimplora
Portuguès
modifica- Etimologia: Del castellà cantimplora, del català cantimplora.
Nom
modificacantimplora