Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˌkabˈbɾew/
  • Rimes: -ew
  • Etimologia: De cap ‎(«principal») i breu ‎(«document»), segle XII.

capbreu m. ‎(plural capbreus)

  1. (històric) Document on l’emfiteuta feia constar el reconeixement de drets del senyoriu.

Traduccions

modifica

capbreu

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de capbrevar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cap·breu (2)
  • Heterograma de 7 lletres (abcepru)

Vegeu també

modifica