caracterial

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɾək.tə.ɾiˈaɫ/, occidental /ka.ɾak.te.ɾiˈaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: De caràcter i el sufix -al.

Nom

caracterial m. f. ‎(plural caracterials)

1. Infant o adolescent que té problemes d'adaptació en l'àmbit familiar, escolar i social a causa d'un trastorn de la personalitat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: emotionally disturbed child ^(en)
• Castellà: caracterial ^(es)
• Francès: caractériel ^(fr)
• Italià: caratteriale ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·rac·te·ri·al (5)

Vegeu també

• caracterial. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ka.ɾak.teˈɾjal/

Americà: alt /ka.ɾak.t(e)ˈɾjal/, baix /ka.ɾak.teˈɾjal/

• Rimes: -al

Nom

caracterial m. f. ‎(plural caracteriales)

1. caracterial

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·rac·te·rial (4)

Vegeu també

• caracterial. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].