caramullar


Català
Modifica

Oriental: /kə.ɾə.muˈʎa/
Occidental: nord-occidental /ka.ɾa.muˈʎa/, valencià /ka.ɾa.muˈʎaɾ/

VerbModifica

ca·ra·mu·llar trans.

  1. Col·locar coses fent un munt ben gros, fins a posar-ne en perill l'equilibri, o bé omplir un recipient fins que en sobreïxi.
  2. Mullar-se la cara.
    Ja s'havien obert i tancat algunes finestres al carrer, i ves a saber si els qui l'endemà havien de matinejar no es caramullaven amb aquells quatre gats miolant al mig del carrer. [1]

SinònimsModifica

ConjugacióModifica

TraduccionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Josep Vallverdú, Una quarta a babord, 1995