catalanovalencià

Català

Oriental:	central /kə.təˌɫa.nu.βə.ɫən.siˈa/
	balear /kə.təˌɫa.no.və.ɫən.siˈa/, /kə.təˌɫa.nu.və.ɫən.siˈa/
Occidental:	nord-occidental /ka.taˌɫa.no.βa.ɫen.siˈa/
	valencià /ka.taˌɫa.no.va.ɫen.siˈa/, /ka.taˌɫa.no.βa.ɫen.siˈa/

catalanovalencià m. ‎(femení catalanovalenciana, plural masculí catalanovalencians, plural femení catalanovalencianes)

Català i valencià.
«Medimex, fira italiana dedicada a la música mediterrània, ha seleccionat el quartet catalanovalencià de música medieval EVO, una de les propostes presentades per la Fira Mediterrània de Manresa per poder actuar en aquest mercat.» (Fira Mediterrània de Manresa, La fira de música mediterrània de Bari, Medimex, selecciona la banda Evo, set. 2012)
Relatiu o pertanyent a Catalunya i al País Valencià o a la llengua que comparteixen.

catalanovalencià m. ‎(plural catalanovalencians, femení catalanovalenciana)

Català i valencià.
«Des del segon viatge (1493), els Colom havien prioritzat els catalanovalencians en els llocs destacats de l’administració colonial.» (Marc Pons, Cop d'estat hispànic contra els Colom i el seu entorn català, El Nacional, oct. 2021)
(només singular) català (llengua)
«Múltiples autors observen un allunyament entre catalanovalencià i occità des de l’Edat Mitjana –les citacions de l’apartat anterior ja ho han mostrat de manera més o menys explícita.» (Jordi Joan Cassany-Bates, Emili Casanova Herrero i Abelard Saragossà Alba (dir.), El valencià o català, llengua dins del diasistema occitanoromànic: fonamentació i revisió, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, nov. 2020)