valencianocatalà

Català

Oriental:	central /bə.ɫən.siˌa.nu.kə.təˈɫa/
	balear /və.ɫən.siˌa.no.kə.təˈɫa/, /və.ɫən.siˌa.nu.kə.təˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɫen.siˌa.no.ka.taˈɫa/
	valencià /va.ɫen.siˌa.no.ka.taˈɫa/, /ba.ɫen.siˌa.no.ka.taˈɫa/

valencianocatalà m. ‎(femení valencianocatalana, plural masculí valencianocatalans, plural femení valencianocatalanes)

Valencià i català.
«En la novel·la s'entrellacen els dos plans de l'edifici narratiu, el dels personatges i el de la contesa. Sobre el teló de fons del darrer any de guerra, es mouen per territori valencianocatalà (de Castelló a Alcoi, de València a Alacant, de l'Espadà a Vinaròs, de l'Ebre al Pirineu) uns personatges arrossegats pels esdeveniments, ferits per la metralla del sofriment: les històries i la història, les parts i el tot s'acoblen en ball incessant.» (Núvol, Història, novel·la i veritat, juny 2021)
Relatiu o pertanyent al País Valencià i a Catalunya o a la llengua que comparteixen.

valencianocatalà m. ‎(plural valencianocatalans, femení valencianocatalana)

Valencià i català.
«Alguns pastissers també van emigrar a Cuba (potser els Cabrisas, de Cadaqués), i els valencianocatalans hi van introduir el consum de torrons i algunes begudes refrescants.» (Jaume Fàbrega, La cuina modernista. Obrers, menestrals, burgesos i indians, 2015)
(només singular) valencià / català (llengua)
«L’Estatut Andalús sempre ha protegit les parles murcianes d'Almeria, parts de Granada i Jaén. D'altra banda, la Generalitat va reconèixer el 2016 el valencianocatalà de la Serra del Carxe.» (El Periódico, La parla murciana també haurà d'esperar a l'Estatut, des. 2021)