cima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsi.mə/, occidental /ˈsi.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia: Del llatí cyma ‎(«brot tendre»), del grec antic κῦμα ‎(kûma), que posteriorment agafà el significat de «cima d'un arbre» i d'aquí el del lloc més alt d'una muntanya, segle XIV.

Nom

cima f. ‎(plural cimes)

1. Cim.
2. Cimall o qualsevol dels brots que s'enfilen fins a aquest.

Miscel·lània

• Síl·labes: ci·ma (2)
• Anagrames: acim ^(alfagrama), amic, caïm, Caïm, camí, mica

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: peninsular /ˈθi.ma/, americà /ˈsi.ma/

Nom

ci·ma f. ‎(plural cimas)

1. cim
2. (escultura) cimaci

Sinònims

• cimacio

Vegeu també

• cima. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].