Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈsiŋ.ɡɫə/, occidental /ˈsiŋ.ɡɫe/
  • Homòfon: cingla
  • Etimologia: Del llatí cingulu(m) ‎(«cinyell»), segle XI.

cingle m. ‎(plural cingles)

  1. Espadat que forma precipici en el pendent d’una muntanya.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

cingle

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cinglar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cinglar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cinglar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cinglar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cin·gle (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cegiln)

Vegeu també

modifica