- Pronúncia(i): /ˈkɫak/
- Rimes: -ak
- Etimologia: Del francès claque.
clac m. (plural clacs)
- Tipus de barret de copa alta que es pot aplanar.
clac
- Onomatopeia que designa el soroll sec que fan dues parts en xocar.
clac
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar.
- Síl·labes: 1
- Anagrama: calc (revers)
- Obres de referència: GDLC