claque

Català

Verb

claque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb clacar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb clacar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb clacar.

Variants

• [1] claco, claqui, clac
• [2] claqui
• [3] claqui
• [4] claqui

Miscel·lània

• Anagrama: calque

Francès

• Etimologia: (pendent)

Nom

claque f. ‎(plural claques)

1. (cop amb la mà plana)
2. Bufetada (a la cara)

Sinònims

• [2]: Vegeu gifle

Hiperònims

• coup

Hipònims

• [1]: fessée, gifle

Vegeu també

• Entrada «claque» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).