Català

modifica

claque

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb clacar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb clacar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb clacar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Francès

modifica
  • Etimologia: (pendent)

claque f. ‎(plural claques)

  1. (cop amb la mà plana)
  2. Bufetada (a la cara)

Sinònims

modifica

Hiperònims

modifica

Hipònims

modifica

Vegeu també

modifica
  • Entrada «claque» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).