clacàreu

Potser volíeu: clacareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kɫəˈka.ɾəw/, occidental /kɫaˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

clacàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de clacar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb clacar.

Variants

• [2] claquéssiu, claquésseu, clacàssiu, clacàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·cà·reu (3)
• Anagrames: aclucaré, calcareu, calcàreu