clima

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫi.mə/, occidental /ˈkɫi.ma/
Rimes: -ima
Etimologia: Del llatí clima, segle XVI, del grec antic κλίμα ‎(klíma, «regió, zona»).

Nom

clima m. ‎(plural climes)

Conjunt de fenòmens atmosfèrics que caracteritzen una regió.
ambient

Derivats

aclimatar

Traduccions

Afrikaans: klimaat ^(af)
Albanès: klimë ^(sq) f.
Alemany: klima ^(de)
Anglès: climate ^(en)
Àrab: مُنَاخ‎ ^(ar) m.
Àzeri: iqlim ^(az)
Belarús: клі́мат ^(be) m. ‎(klímat)
Bengalí: জলবায়ু ^(bn)
Bretó: hin ^(br) f.
Búlgar: кли́мат ^(bg) m. ‎(klímat)
Castellà: clima ^(es)
Coreà: 기후 ^(ko) ‎(gihu)
Danès: klima ^(da) n.
Eslovac: podnebie ^(sk) n., klíma ^(sk) f.
Eslovè: podnebje ^(sl) n., klima ^(sl) f.
Esperanto: klimato ^(eo)
Estonià: kliima ^(et)
Feroès: veðurlag ^(fo) n.
Finès: ilmasto ^(fi)
Francès: climat ^(fr)
Gallec: clima ^(gl) m.
Gal·lès: hinsawdd ^(cy) f.
Georgià: კლიმატი ^(ka) ‎(klímati)
Grec: κλίμα ^(el) n. ‎(klima)
Hebreu: אַקְלִים‎ ^(he) m.
Hindi: जलवायु ^(hi) m.
Hongarès: éghajlat ^(hu), klíma ^(hu)
Ídix: קלימאַט‎ ^(yi) m.
Indonesi: iklim ^(id)
Irlandès: aer ^(ga) m., clíoma ^(ga) m.
Islandès: loftslag ^(is)
Italià: clima ^(it)
Japonès: 気候 ^(ja)
Kazakh: климат ^(kk) ‎(klïmat/klimat)
Kirguís: климат ^(ky) ‎(klimat)
Letó: klimats ^(lv) m.
Lituà: klimatas ^(lt) m.
Llatí: clima ^(la) n.
Macedoni: клима ^(mk) f.
Mongol: уур амьсгал ^(mn)
Neerlandès: klimaat ^(nl) n.
Noruec: klima ^(no) n.
Persa: اقلیم ^(fa)
Polonès: klimat ^(pl) m.
Portuguès: clima ^(pt) m.
Rus: кли́мат ^(ru) m. ‎(klímat)
Serbocroat: клима ^(sh), klima ^(sh) f.
Suahili: tabianchi ^(sw)
Suec: klimat ^(sv) n.
Tadjik: иқлим ^(tg), климат ^(tg)
Tagal: klima ^(tl)
Tai: ภูมิอากาศ ^(th)
Tàtar: климат ^(tt)
Turc: iklim ^(tr)
Txec: klima ^(cs) n., podnebí ^(cs) n.
Ucraïnès: клі́мат ^(uk) m. ‎(klímat)
Urdú: آب و ہوا‎ ^(ur)
Uzbek: klimat ^(uz)
Vietnamita: khí hậu ^(vi)
Xinès: 氣候 ^(zh) ‎(气候, qìhòu)

Miscel·lània

Síl·labes: cli·ma (2)
Anagrames: calmi, calmí, cimal

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklɪ.ma/
Etimologia: Del grec κλίμα ‎(klíma).

Nom

clima n. ‎(genitiu climatis)

(matemàtiques) inclinació, pendent
regió, zona
Unitat de mesura d'àrees equivalent a un quadrat de 60 peus de costat.
clima

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	clima	climata
Vocatiu	clima	climata
Acusatiu	clima	climata
Genitiu	climatis	climatum
Datiu	climatī	climatibus
Ablatiu	climate	climatibus

Relacionats

decempeda (1/36 clima); actus (4 climata); iugera (8 climata); heredium (16 climata); centuria (1600 climata); saltus (6400 climata)