col·le
Potser volíeu: colle
Català
modifica- Pronúncia(i): (nom) /ˈko.ɫe/
- Pronúncia(i): (verb)
Oriental: central /ˈkɔɫ.ɫə/, /ˈkɔ.ɫə/ balear /ˈkɔɫ.ɫə/ Occidental: /ˈkɔɫ.ɫe/, /ˈkɔ.ɫe/
- Etimologia: Nom: Apòcope de col·legi, segle XX.
Nom
modificacol·le m. (plural col·les)
- (col·loquial) Forma abreujada de col·legi.
- «Com que ningú dels dos cedíem, va dir, doncs feu el que vulgueu. I aleshores vaig dir que volia estrenar el cotxe nou. Ja t’he dit que és per a dur David al col·le!, va contestar. Doncs vull anar a buscar les amigues, vaig replicar ben enrabiada.» (Joan Pla, Només la mar ens parlarà d'amor, pàg. 56, 1999)
Relacionats
modificaVerb
modificacol·le
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb col·lar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb col·lar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb col·lar.