col·limaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɫ.ɫiˈma.ɾən/, /ku.ɫiˈma.ɾən/
	balear /koɫ.ɫiˈma.ɾən/, /kuɫ.ɫiˈma.ɾən/
Occidental:	/koɫ.ɫiˈma.ɾen/, /ko.ɫiˈma.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

col·limaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de col·limar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb col·limar.

Miscel·lània

• Síl·labes: col·li·ma·ren (4)
• Anagrames: conillarem, conillàrem