col·limares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɫ.ɫiˈma.ɾəs/, /ku.ɫiˈma.ɾəs/
	balear /koɫ.ɫiˈma.ɾəs/, /kuɫ.ɫiˈma.ɾəs/
Occidental:	/koɫ.ɫiˈma.ɾes/, /ko.ɫiˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

col·limares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de col·limar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb col·limar.

Miscel·lània

• Síl·labes: col·li·ma·res (4)
• Anagrames: oscil·larem, oscil·làrem