conforto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /kuɱˈfɔr.tu/, occidental /koɱˈfɔɾ.to/

Verb

conforto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de confortar.

Variants

• conforte, conforti, confort

Miscel·lània

• Síl·labes: con·for·to (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈfɔr.toː/
• Etimologia: Del prefix con- i fortis

Verb

cōnfortō ‎(1a present^?), cōnfortās ‎(2a present), cōnfortāre ‎(infinitiu), cōnfortāvī ‎(perfet), cōnfortātum ‎(supí)

1. confortar, jo conforto
2. fer-se fort

   Confortatus est ergo Salomon filius David in regno suo et Dominus erat cum eo et magnificavit eum in excelsum.(«Salomó, fill de David, es feu fort en el seu reialme, i el Senyor era amb ell i l'enaltí en el més alt grau.»)

3. (arquitectura) reforçar, enfortir