• Pronúncia(i): /kɔnˈfɔr.toː/
  • Etimologia: Del prefix con- i fortis

cōnfortō ‎(1a present?), cōnfortās ‎(2a present), cōnfortāre ‎(infinitiu), cōnfortāvī ‎(perfet), cōnfortātum ‎(supí)

  1. confortar, jo conforto
  2. fer-se fort
    Confortatus est ergo Salomon filius David in regno suo et Dominus erat cum eo et magnificavit eum in excelsum.[1](«Salomó, fill de David, es feu fort en el seu reialme, i el Senyor era amb ell i l'enaltí en el més alt grau.»)
  3. (arquitectura) reforçar, enfortir

Vegeu també

modifica
  1. Vulgata, Paralipomenon II, 1:1