Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈfɔr.tɪs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *bhereĝh («muntanya, alt»).

AdjectiuModifica

fortis m., f., forte n. ‎(comparatiu fortior, superlatiu fortissimus)

  1. fort, vigorós, forçut
    fortis equus—(«un cavall fort»)
  2. robust, fort
    fortes tauri—(«un brau robust»)
  3. important, poderós
    fortis familia—(«una família important»)
  4. intens, fort
    fortes venti—(«vents forts»)
  5. resistent, ben arrelat
    fortes herbae—(«plantes resistents»)
  6. nutritiu, eficaç
    fortiora legumina—(«llegums nutritius»)
  7. virtuós, honest, exemplar
    fortis maritus—(«un marit exemplar»)

DeclinacióModifica

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu fortis forte fortēs fortia
Vocatiu fortis forte fortēs fortia
Acusatiu fortem forte fortēs fortia
Genitiu fortis fortium
Datiu fortī fortibus
Ablatiu fortī fortibus


SinònimsModifica

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.140-141