fortis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɔr.tɪs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *bhereĝh («muntanya, alt»).

Adjectiu

fortis m., f., forte n. ‎(comparatiu fortior, superlatiu fortissimus)

1. fort, vigorós, forçut

   fortis equus—(«un cavall fort»)

2. robust, fort

   fortes tauri—(«un brau robust»)

3. important, poderós

   fortis familia—(«una família important»)

4. intens, fort

   fortes venti—(«vents forts»)

5. resistent, ben arrelat

   fortes herbae—(«plantes resistents»)

6. nutritiu, eficaç

   fortiora legumina—(«llegums nutritius»)

7. virtuós, honest, exemplar

   fortis maritus—(«un marit exemplar»)

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	fortis	forte		fortēs	fortia
Vocatiu	fortis	forte		fortēs	fortia
Acusatiu	fortem	forte		fortēs	fortia
Genitiu	fortis			fortium
Datiu	fortī			fortibus
Ablatiu	fortī			fortibus

Sinònims

• animosus
• firmus
• incolumis
• robustus
• strenuus

Derivats

• fortificātiō
• fortificō
• fortiter
• fortitūdō
• cōnfortō

Vegeu també

Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.140-141