Català
modifica

Verb modifica

contingo

  1. (col·loquial central, nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contenir


Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /kɔnˈtɪŋ.ɡoː/
  • Etimologia: Del prefix con- i tangō

Verb modifica

contingō ‎(1a present?), contingis ‎(2a present), contingere ‎(infinitiu), contigī ‎(perfet), contāctum ‎(supí)

  1. tocar, estar en contacte
  2. embrutar pel contacte
    Contacti ea violatione templi.
    Embrutats per aquesta violació del temple.
  3. recaure, tocar en sort
    Sors eum contigit.
    La sort ha recaigut sobre ell.