Català
Modifica

Oriental: central /tuˈka/, balear /toˈca/, /tuˈka/
Occidental: nord-occidental /toˈka/, valencià /toˈkaɾ/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Homòfons: tocà, tucà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic.

VerbModifica

tocar trans., intr., pron. ‎(pronominal tocar-se, intransitiu tocar-hi)

  1. Posar els dits o una altra part exterior del cos fregant un altre cos.
  2. Arribar, estirant-se, a entrar en contacte amb un cos.
  3. Fer sonar un instrument musical.
  4. Caure en sort.
  5. Ésser d'obligació i càrrec d'algú.
  6. (valencià, mallorquí, menorquí) Trucar, (a la porta, per telèfon).
  7. (voleibol) Entrar en contacte, un jugador, amb la pilota amb qualsevol part del cos de la cintura cap amunt.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: toco, toca, toquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

SinònimsModifica

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /toˈkaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈkaɾ/, baix /toˈkaɾ/

VerbModifica

tocar trans., intr. ‎(present toco, passat toqué, futur tocaré)

  1. tocar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: to·car (2)