Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /kɾuˈat/, balear /kɾoˈat/, /kɾuˈat/
Occidental: /kɾoˈat/
[1] (de creu) Participi de l'antic croar ‎(«creuar»). Com a moneda podria venir de crou ‎(«creu»), però segons el numismàtic Mateu i Llopis, és d'origen saxó.
[2] (de Croàcia) Del serbocroat Hr̀vāt, d’origen incert, doblet de corbata via l’italià.

AdjectiuModifica

cro·at m. ‎(femení croada, plural masculí croats, plural femení croades)

  1. (antic) creuat

NomModifica

cro·at m. ‎(plural croats)

  1. Guerrer de les croades, cavaller cristià que volia treure territoris als musulmans en nom de la religió.
  2. Tipus de moneda medieval catalana.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

cro·at m. ‎(femení croata, plural masculí croats, plural femení croates)

  1. Es diu d'alguna cosa que es originari o que es troba relacionat amb Croàcia.

TraduccionsModifica

NomModifica

cro·at m. ‎(plural croats, femení croata)

  1. Persona originaria de Croàcia.
  2. (masculí singular) Llengua eslava parlada a Croàcia i a Bòsnia i Hercegovina.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica