cornucòpia

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌkor.nuˈkɔ.pi.ə/, occidental /ˌkoɾ.nuˈkɔ.pi.a/
Rimes: -ɔpia
Etimologia: Del llatí cornūcōpia, de cornū ‎(«corn») i cōpiae ‎(«de l’abundància»), segle XVIII.

cornucòpia f. ‎(plural cornucòpies)

Símbol del corn de l'abundància.
«Hi ha un increïble quadre de l'eucaristia de Jan Davidsz de Heem, de 1648, amb un calze centrat en un nínxol, envoltat de cornucòpies il·lustrades de raïms, cireres, blat, llimones, taronges i una única rosa.» (Alexandre Gombau i Arnau [trad.], Miquel Barceló. Al bell mig del camí de la nostra vida, 2008)
Mirall ornamentat amb un marc daurat basat en motius del corn de l’abundància.
«A les catedrals neoclàssiques, per exemple, podríem posar-hi les aranyes de vidre pròpies del segle XVIII; però també són pròpies d'aquest mateix segle les cornucòpies, que tenen més condicions de bellesa, i, en lloc dels assumptes profans que solien ornamentar-les, els podrien tenir religiosos.» (Cèsar Martinell, Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix, 1951)

«Es mirava en una de les cornucòpies que hi havia a cada costat de l'escalfapanxes.» (Mercè Rodoreda, Mirall trencat, 1974)

Símbol del corn de l'abundància