courir

Francès

• Pronúncia: /kuˈʁiʁ/
• Etimologia: Del llatí currere, que en francès antic va tenir la forma courre.

Verb

courir

1. córrer
2. recórrer, anar

   Cette côte court de l’est à l’ouest l’espace de trois ou quatre lieues.

   Aquesta costa recorre d'est a oest l'espai de tres o quatre llegües.

3. caure, ser, efectuar-se

   Son loyer court du mois de janvier.

   El pagament del lloguer cau a mitjan gener.

4. perseguir

   Qui court deux lièvres n’en prend aucun.

   Qui persegueix dues llebres no n'agafa cap.

Compostos i expressions

• courir une base
• courir sur le haricot

Vegeu també

• courir. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 agost 2014].