crepo

Català

Verb

crepo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de crepar.

Variants

• crep

Miscel·lània

• Síl·labes: cre·po (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkreː.poː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuroea ḱorh₂- («imitar sons forts o desagradables»)

Verb

crepō ‎(1a present^?), crepās ‎(2a present), crepāre ‎(infinitiu), crepuī ‎(perfet), crepitum ‎(supí)

1. bramar, jo bramo

Derivats

crepans crepātūra crepitō crepitus

crepundia discrepō recrepō