creuava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kɾəˈwa.βə/, balear /kɾəˈwa.və/

Occidental: nord-occidental /kɾeˈwa.βa/, valencià /kɾeˈwa.va/, /kɾeˈwa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

creuava

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de creuar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de creuar

Miscel·lània

• Síl·labes: cre·ua·va (3)
• Anagrames: arcàveu, evacuar, vacareu, vacàreu