cride

Potser volíeu: cridé

Català

Verb

cride

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cridar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cridar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cridar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cridar

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·de (2)
• Anagrames: cedir, redic